Arquitectes: Ignacio Martínez Molina + Héctor Nevot LLoret
Finalista Concurs 2023
Ubicació: Manresa (Barcelona)
Superfície: 400 m2
2023
La proposta organitza els espais de forma lineal, adaptant-se a la topografia ia la geometria del solar, complint el programa sol·licitat. Es minimitzen circulacions aportant una reducció de la superfície construïda total. La proposta preveu que totes les àrees del programa se situïn a la planta baixa per facilitar la mobilitat als usuaris.
L´àrea d´entrada situa el vestíbul i les sals d´espera visibles des de l´àrea de treball comú, amb un bon control de l´accés. Es col·loquin seqüencialment la resta d’àrees d’espera i assistencial. El personal té una segona entrada independent perquè el funcionament intern no interfereixi amb el públic.
El teixit urbà és residencial de densitat mitjana amb edificis aïllats a illes obertes, amb presència de vegetació de tipus urbana a carrers i parcs. El solar és trapezoïdal i de topografia plana a la part central, però amb talussos als límits longitudinals, a causa de les diferencias de cots amb les carrers circumdants i el solar contigu. L’edifici s’implanta a l’eix longitudinal, afavorint l’accés per la cota altimètrica idònia, fragmentant els volums per baixar l’escala volumètrica i evitar que se l’identifiqui com un edifici públic.
Volumètricament consta de 4 cossos contigus col·locats al llarg de l’eix longitudinal de comunicació i privat de vistes des de l’exterior. Aquest eix, tant cobert com descobert, és a més l’element que, orientat en direcció est-oest, discorre paral·lel al carrer i vertebra el conjunt. Els paquets d’estàncies s’adossen alternativament a banda i banda, definint així una sèrie de patis oberts a la fachada, que s’usen per accedir al recinte, evacuació en cas d’incendi, i per afavorir la ventilació i la il·luminació . A nivell urbanístic, l’equipament s’integra amb les zones verdes properes, ocultant-se a manera de sòcol sota el nou arbrat proposat.
Es proposa un edifici sobri i modular, d’adequades proporcions exteriors, blanquinós, de plafons de GRC amb textura de franges verticals per incrementar la superfície tractada amb fotocatàlisi, amb un ús de vegetació autòctona que torna la naturalesa a la intervenció amb els arbres, les plantes i les cobertes enjardinades. L’espai interior proposa una atmosfera domèstica, que juntament amb la fusta amb acabats i fusteries aporta un ambient càlid a aquells espais dedicats als nens, i estableix una forta relació entre l’interior i el pati exterior.
La relació de les estances més privades amb l’exterior és mitjançant obertures als patis de fachada o finestres altes mitjançant un filtre de lames i de vegetació, per preservar la intimitat. El projecte garanteix que tots els espais interns comptin amb abundant llum natural. Les parts més públiques, com ara la circulació, les sals d’espera i el treball comú, tenen també vistes als jardins perimetrals