Edifici de tres plantes, més soterrani daparcament, construït en una colònia residencial de principis del segle XX amb centres docents i sanitaris, que ofereixen un entorn poc densificat, agradable i arbrat.

L’edifici té un equipament sanitari privat. La seva forma està condicionada per la demanda de màxim aprofitament edificable. El repte consistia a establir un diàleg amb aquest entorn en introduir una nova construcció, molt tecnificada, alhora que s’atén la imatge corporativa de l’edifici.

Aquest diàleg amb l’entorn es proposa a través d’una volumetria semblant, de rotunditat formal més gran, però concebuda com un volum lleuger de vidre que estableixi una relació per contrast, perseguint suavitzar el pes visual de l’edifici, alhora que s’utilitza un vidre que a més, reflecteixi aquest entorn, així com el cel, el sol o els núvols. Un volum senzill de façanes dinàmiques pel reflex, canviants amb les hores del dia i la nit.

Sistema de tancament amb mur cortina i una segona pell amb vidres temperats tintats i serigrafiats, en façana sud, que a més de protegir del solejament donen privadesa. A la resta de façanes un sistema de safates de xapes perforades, amb el mateix especejament que els vidres, realitzant 3 tipus diferents de perforació, que intenta dinamitzar els grans draps de xapa. Aquestes safates es laquen en el color resultant dels vidres, per oferir una lectura unitària de l’edifici malgrat tenir materials diferents a les façanes.

L’interior s’ha realitzat amb sistemes de terres i sostres tècnics, que permetin la modificació de les distribucions