L’elevada densitat de l’edificació de la zona, l’absència de grans espais públics al costat de la ubicació i les vistes privilegiades ens porta a concebre l’edifici com una plaça – mirador.

Per això el centre turístic-cultural queda semi-enterrat i és la coberta de l’edifici la que s’utilitza com a espai públic, com a plaça. El concurs implicava mantenir diverses instal·lacions existents (estació de bombament, cassetons) que són “cobertes” per aquesta plaça semi-elevada.

Un espai públic on s’enlaira un gran pòrtic o porxo que emmarca les vistes i que, com un element escultòric, intenta ser un reclam. Una cafeteria i una escala circular de connexió amb l’espai inferior donen programa a aquest porxo,

Aquest espai té un amfiteatre-graderia en dos dels seus fronts, que delimiten espacialment aquest buit o plaça, on es poden fer concerts, teatre, mercats ambulants, jocs o simple mirador.

La superfície de la plaça queda interrompuda per un pati circular, lluernes, un escenari circular i altres elements que intenten trencar la monotonia de la plaça, de la mateixa manera que en una plaça urbana hi ha quioscos, metro, bancs, parterres, etc., sense trencar la continuïtat espacial.

De la mateixa manera, a les quatre cantonades s’ubiquen escales o rampes, de grans dimensions, per atraure i generar una fluïdesa del moviment de vianants, tal com en una plaça urbana tradicional les cantonades s’obren gairebé sempre a carrers.

Com que l’edifici semi-enterrat l’alçada de la plaça pel que fa al carrer és una mica menys d’una planta. Una gran rampa de 5 m d’amplada continua el recorregut de vianants de la vorera convidant a pujar de manera natural.

Una certa idea de ciutadella o alcassava presideix la imatge d’aquesta plaça, com si fos una edificació defensiva que serveix com a talaia o mirador. Per això els murs que tanquen l’edifici i formen la plaça són pensats com a sòlids murs de pedra de marès, els paviments petris i la rampa com a element que presideix i que porta a la memòria la imatge de fortificació.