Habitatge unifamiliar al nucli urbà davant del mar. La parcel·la presenta unes condicions de partida molt complexes:

• Parcel·la de reduïdes dimensions entre mitgeres i el fons del darrere de la qual és una semi-excavació d’un vessant de terreny, la qual cosa la converteix en un fons de sac.

• La parcel·la està elevada sobre el nivell del carrer 2.25 m. de manera que el front de parcel·la que dóna al carrer ja està construït amb un mur de contenció de terres fins a aquesta altura. Aquest mur a més té cert valor patrimonial en ser centenari i estar acabat amb un arrebossat de sorra de platja, com es feia en la tradició vernacla, per la qual cosa el planejament obliga a mantenir.

• L’accés, per tant, en no poder fer-se des del carrer es produeix per una rampa semiprivada de 1.20 m d’amplada, que ve des de la cantonada de la poma i passa per davant d’altres propietats.

• Els darrers 1.5 m del fons de la parcel·la són part d’un vessant de terreny que a més suporta la parcel·la d’un habitatge veí, que es troba a una alçada elevada de 7 m. sobre la nostra parcel·la. A causa de les reduïdes dimensions de la parcel·la cal excavar aquest 1.5 m de vessant per encaixar el nou habitatge. Això, a causa de la complexitat per ficar maquinària d’excavació per la condició de parcel·la elevada des del carrer en dificulta molt l’execució.

• L’habitatge de la parcel·la del darrere, situat 7 m per sobre de la nostra parcel·la té a més una servitud de vistes, cosa que limita la construcció a dues plantes. Això impedeix al nou habitatge continuar a la mateixa altura que els altres habitatges que formen el front edificat de l’illa.

El client volia fer dos apartaments, com a segona residència, un per a cada fill. La normativa local no permet fer dos habitatges en una parcel·la tan petita per la qual cosa s’ha fet un habitatge pensat per poder funcionar com a dos apartaments superposats, diàfans i iguals encara que amb entrada comuna.

El projecte aspira a servir d’enllaç al front de poma del que forma part entre una arquitectura tradicional i una altra més contemporània, que trobem a banda i banda de la parcel·la.

Per tal d’aconseguir independència entre els dos apartaments, el balcó del pis superior es tanca perimetralment de manera que d’una banda emmarca les vistes al mar i de l’altra aconsegueix reduir la posició dominant sobre la terrassa de l’apartament inferior. També s’intentava generar dues situacions diferents i significatives per als dos apartaments, cosa que donava una certa especificitat a cadascú i feia més difícil triar amb quin quedar-se.