L’objectiu principal de l’Ajuntament era urbanitzar aquest espai com a pista esportiva de mida petita, però pensem que era una oportunitat per aconseguir que en aquell espai lliure tinguessin cabuda altres usos, a més de l’esportiu. El repte consistia a fer-los compatibles. Canviem el punt de partida del projecte en entendre aquest espai com una petita plaça per al barri on es poguessin fer activitats esportives i no al revés.

El problema següent era com fer una plaça en un entorn urbà sense definir, en una perifèria urbana on edificacions i voreres no estan delimitades i es dilueixen fins a barrejar-se amb els solars limítrofs. No es tractava d’urbanitzar un espai públic existent, d’una manera o altra, sinó de crear-lo al mig de res.
La decisió va ser més conceptual que no pas formal. Concloem que la manera de definir aquesta plaça, aquest espai urbà era dotant-lo d’un límit que no li proporciona l’entorn. Definir un buit a través de la definició del límit, de la vora.

Això es va traduir en una plataforma elevada on el límit, gruixut, habitable, es realitza amb tres elements combinats; murs, bancs i parterres, formant una vora perimetral identificable, que convidi les persones a seure-hi, deixant el centre buit, cosa que permet usar-lo per a un partit, un ball, un mercat ambulant, etc.

S’ha volgut dotar la plaça de l’arbrat característic circumdant que dóna nom al barri a base d’alzines carrasques. Es proposa la plantació de quatre exemplars, un d’ells de més port amb la intenció de recuperar l’element que dóna nom al barri. Alhora, s’hi inclou la plantació de tres exemplars de lledoner, com a pantalla per cobrir la façana posterior de l’estació de servei.