La zona d’actuació es troba en una parcel·la davant del riu Besòs, a tocar d’un passeig arbrat. La zona abasta una poma en què existien diferents edificacions independents: un edifici industrial del 1930, un poliesportiu de la dècada dels 60, i altres petits volums.

El punt de partida del projecte és ordenar globalment la poma mitjançant les noves construccions i el programa requerit. Treballar per cohesionar allò existent i solucionar els problemes de relació volumètrica i funcional entre el present i el que es construirà.

L’altre objectiu del projecte és revitalitzar la ribera del riu, recuperar el passeig arbrat i reconvertir què és una zona degradada, en part activa de la ciutat. Per això, al contrari de com tradicionalment s’ha fet al municipi, els accessos als nous edificis es localitzen al riu i per tant la façana principal.

Tot això s’aconsegueix mitjançant la formació d’una plataforma comuna, una mena de safata, que serveix de base, de nexe o de suport visual dels diferents volums; els existents i els nous. Es tracta d’un cos baix, d’una alçada, que permet fer una façana contínua a tota la poma i que, alhora, connecta totes les edificacions a la planta baixa. Aquesta plataforma s’adapta al solar i es perfora, allà on cal donar llum a la planta baixa.

Sobre la base d´aquesta plataforma, s´aixeca el nou pavelló al costat d´un volum amb l´accés a la pista que ens serveix per ocultar l´agressiva façana de l´antic poliesportiu annex.

El projecte persegueix de manera absoluta la resposta urbana, la creació despai públic des del projecte darquitectura, la prolongació dels recorreguts de vianants, la permeabilitat de la planta baixa. Per això es crea una plaça de cara a la ciutat i un nou carrer, de vianants, que connecta aquesta nova plaça amb el passeig arbrat del riu. Grans finestrals, transparents o esmaixades dinamitzen i il·luminen el carrer de vianants com la plaça.

S’aspira a donar resposta a les diferents escales de percepció que es tenen de la poma. El cos baix cerca una transició volumètrica des de l’escala de vianants del passeig arbrat allunyant les grans façanes cegues. També s’intenta respondre a l’escala més gran, relacionada amb la ciutat, que es percep des de l’altra banda del riu i l’autopista, buscant un equilibri formal entre tots els edificis i unificant-los mitjançant la nitidesa del color blanc a totes les façanes, fonamentalment cegues

El Pavelló Poliesportiu es concep com un volum rotund però reculat dels límits, realitzat en formigó (prefabricat), entès com un tancament dur, resistent, que protegeixi de l’assolellament. Però per dins es converteix en una caixa de fusta, perforada per adaptar-se al lloc: pel sostre, amb lluernes que introdueixen llum natural, però també pels cantons per percebre l’exterior, perquè el passeig arbrat penetri a l’edifici i permeti prolongar linterior mitjançant terrasses, que són les cobertes daquest cos baix o plataforma.

L’edifici industrial es rehabilita com a centre cultural, sense més pretensions que respectar la seva concepció diàfana i racional

S’utilitzen pocs materials: maó a cara vista a les zones de contacte amb les persones, fins a 2,50 o 3 m d’alçada, i la resta mitjançant formigó blanc prefabricat o arrebossats monocapa del mateix color.