L’edifici té 5 plantes, original del 1927, presenta una proporció allargada i molt estreta (5.50 m d’amplada per 30 m de longitud), especialment difícil per a un equipament. Té una única façana al carrer que la normativa obligava a conservar així com els dos patis interiors de la parcel·la de dimensions molt reduïdes.

El pati central de 2.50 x 3.60 mi format per murs de càrrega, es va transformar en una caixa oberta de vidre, des del terra fins a l’última planta, comunicant visualment totes les zones La paret mitgera del pati es va tancar amb vidre reflector, per obtenir un efecte de mirall matisat que multiplica la superfície del pati i reflecteix suaument les imatges. El resultat permet percebre la totalitat de la clínica des de qualsevol planta, creant unes diagonals visuals i unes perspectives pràcticament infinites de llum natural i artificial.

Els interiors es van utilitzar vidres amb venecianes interiors i draps de fusta, en alternança. El resultat persegueix un dinamisme més gran, evitant la repetició de solucions i trencant la uniformitat.

El plànol del sostre es treballa com un element substancial per comprimir o expandir els espais, portant-lo a cotes molt baixes a consultes ia la màxima altura possible en zones de pas o sales grans però sempre evitant que arribi fins a les mitgeres, per dissipar els seus límits